• Imprimeix

El medi hídric a Catalunya

La Directiva marc de l'aigua (Directiva 2000/60/CE, DMA) estableix un nou marc comunitari per a la protecció dels diferents tipus d’aigües: les aigües superficials continentals, les aigües de transició, les aigües costaneres i les aigües subterrànies. L’ACA treballa a partir de les directrius d’aquesta normativa europea, d’acord també amb el Reglament del Domini Públic Hidràulic i amb el Decret legislatiu 1/2001, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües,  marc estatal que qualifica les aigües continentals superficials i les subterrànies com a recurs unitari, subordinat a l’interès general.

Catalunya es divideix en dos àmbits pel que fa a la gestió de l’aigua: les conques internes o districte fluvial de Catalunya  i les intercomunitàries.

Les conques internes, on l’ACA té plenes competències, inclouen els cursos fluvials que neixen en territori català i desemboquen a la Mediterrània: les conques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia.

El conjunt de conques internes s’organitza en 26 unitats hidrològiques, conques, subconques o conjunt de petites conques, que representen l’equivalent al 52% del territori de Catalunya.

Les conques intercomunitàries inclouen rius que travessen vàries comunitats autònomes o més d’un estat com són el riu Ebre, el riu Segre, les dues Nogueres i el riu Garona. En aquesta demarcació, que ocupa el 48% de territori català,  les competències de gestió són compartides amb l’Estat espanyol. La única funció que hi exerceix plenament Catalunya és la de policia de les aigües.

 

Mapa: el medi hidric