• Imprimeix

Estacions depuradores d’aigua residual

EDAR_Viladecans

El Pla de Sanejament de Catalunya inclou 516 depuradores (agost 2018) que sanegen el 97% de la població catalana, cosa que ha permès millorar de manera exponencial la qualitat de l’aigua en els últims 30 anys. Aquestes estacions tracten anualment gairebé 700 hm³ d’aigua.

Les depuradores formen part del sistema de sanejament en alta, juntament amb les estacions de bombament, els col·lectors i els emissaris submarins.

La seva tipologia varia en funció de diferents paràmetres com la població servida, el component industrial dels abocaments que rep, els límits d’abocament autoritzats o  la ubicació.

 

A dia d’avui podem dir que totes les estacions de depuració d’aigües residuals urbanes en servei a Catalunya són biològiques que poden ser de diferents tipologies i sistemes de tractament existents.

Totes elles tenen en comú l’objectiu d’eliminació de la càrrega contaminant continguda a l’aigua residual entrant, per reduir la presència de matèria orgànica i sòlids en suspensió, algunes disposen també de requeriments més restrictius i eliminen, a més, nitrogen i fòsfor. Una primera classificació separaria els tractaments entre sistemes extensius i intensius.

Reben el nom d’extensius pel fet de tenir unes necessitats d’espai d’implantació superior als sistemes intensius més mecanitzats. Aquesta necessitat ve del fet d’intentar replicar en aquestes EDAR els sistemes de depuració natural que trobaríem en el medi.

Els sistemes més comuns son els llacunes de làmina lliure, els de flux subsuperficial (l’aigua no és visible) on l’aigua circula a través d’un llit de graves que serveix alhora de substrat de creixement de plantes lacustres, llits de torba i infiltracions-percolacions.

Sigui quina sigui la seva configuració, és imprescindible una mínima protecció que consisteix en un tamisat previ seguida d’una decantació en forma de fossa sèptica o tanc Imhoff.

Aquests sistemes son usats sovint quan cal eliminar matèria orgànica i sòlids i els requeriments d’eliminació de nutrients no son molt restrictius. Son especialment adequats per a poblacions petites sense abocaments industrials.

Aquests sistemes presenten pocs requeriments tècnics per a la seva gestió i poden ser operats per personal amb poca especialització.

Finalment, indicar que aquests sistemes també presenten una baixa petjada de carboni pels seus mínims requeriments energètics.

Aquests sistemes intensius redueixen l’espai d’implantació usant sistemes altament mecanitzat i, per això, amb elevats consums energètics.

En general, els sistemes de tractament biològics disposen d’un pretractament per a l’eliminació de sòlids i greixos, en alguns casos podem trobar la presencia d’un decantador primari. Fins aquí utilitzem sistemes fisico químics de tractament.

Per aconseguir els objectius de qualitat necessari d’eliminació de càrrega orgànica i sòlids hem de passar al reactor biològic on amb l’aportació d’oxigen amb mitjans mecànics es degrada la major part de la matèria orgànica existent.

Finalment, cal separar l’aigua tractada dels microorganismes responsables de la depuració. Per aquest motiu el sistema disposa d’un decantador secundari per a la decantació dels sòlids en suspensió i el seu retorn al reactor biològic

Associat a la línia d’aigües que hem explicat es troba, en general en tots els casos, la línia de tractament de fangs. Aquesta fa possible que els fangs resultants del procés puguin ser tractats i valoritzats  en diferents usos, com l’agricultura, la restauració, etc.

En aglomeracions grans, més de 10.000 habitants equivalents, és imprescindible l’eliminació de nutrients. A partir de 100.000 habitants equivalents els límits són encara més restrictius.

Aquests sistemes tenen l’objectiu de dur a terme la funció que assenyalàvem pels sistemes biològics convencionals afegint la d’eliminació de nutrients, nitrogen i fòsfor. A diferència dels sistemes convencionals on tan sols aportem aire al reactor, en aquests casos es juga amb la combinació de reactors on aportem aire i altres on privem els microorganismes d’aire. Amb aquesta seqüència s’aconsegueix la proliferació de microorganismes que permeten la reducció de nitrogen i fòsfor.

Finalment, indicar que en casos on es necessiti un tractament addicional per aconseguir la qualitat per a reutilització de l’aigua tractada per a reg o altres usos o per la presencia de contaminants específics s’afegeixen tractaments anomenats terciaris on podem trobar tractaments basat en filtració a través de membranes.

En aquests sistemes, especialment els més grans, és habitualment trobar en la línia de fangs digestors anaeròbics. Aquest sistema permet reduir el volum de fangs generats, estabilitzar-los per una valorització agrícola i al mateix temps produir gas metà. Aquest gas és utilitzat com a combustible en generadors elèctrics instal·lats a les EDAR i d’aquesta manera podem reduir notablement el consum energètic d’aquestes instal·lacions.