• Imprimeix

Regulació d'abocaments

El concepte d’abocament d’aigües es defineix com l’emissió d’un líquid que, per qualsevol mitjà, va a parar al medi terrestre (terreny), al medi aquàtic (riu, mar, etc) o bé a una infraestructura de sanejament.

L’administració fixa les condicions en què han de retornar al medi les aigües utilitzades per les diverses activitats humanes, a fi que quedi garantit el compliment dels objectius de qualitat exigibles. Aquesta intervenció s’efectua a través de diferents figures administratives (autorització ambiental, llicència ambiental, autorització sectorial).

Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua l’autorització d’abocament al terreny i al medi aquàtic (a les conques compartides conjuntament amb les Confederacions Hidrogràfiques de l’Ebre i del Xúquer) i a les infraestructures de sanejament que gestiona l’ACA.

Correspon a l’Administració local (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, etc) l’autorització d’abocament a les infraestructures de sanejament dels quals són l’administració competent.

En funció del punt de retorn de l’aigua s’aplica la Llei d’Aigües, la Llei de Costes o la normativa sobre abocaments a sistemes de sanejament. Els límits d’abocament són els fixats a la normativa corresponent llevat dels abocaments al domini públic hidràulic en que els límits es fixen en funció de la capacitat del medi receptor.

Els abocaments autoritzats queden registrats al Cens d’Abocaments. Cada administració ha de disposar del cens d’abocament dels seu àmbit administratiu.