• Imprimeix

Connectivitat fluvial

La connectivitat ecològica és la qualitat del medi natural que permet el moviment i la dispersió dels organismes que hi viuen. Es dóna en sectors relativament amplis del territori amb unes característiques morfològiques i una estructura que afavoreixen el moviment d’un ampli ventall d’espècies. Generalment, a banda d’exercir de connectors, aquests espais es converteixen en hàbitats d’algunes d’aquestes  espècies.

Els connectors fluvials són un tipus específic de connector ecològic constituït a l’entorn d’un espai fluvial, que, a més de la làmina d’aigua i la zona de ribera, sol incloure les àrees inundables i les zones humides adjacents, com els meandres i els cursos intermitents o abandonats.

Pas per peixos al riu Ter a Manlleu.

Pas per peixos al riu Ter a Manlleu.

Els àmbits fluvials són indrets d'interès estratègic per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d'hàbitats i espècies d'alt interès, i canalitzen els moviments de molts animals que utilitzen els rius i les seves lleres com a zones segures de desplaçament a través del paisatge, i en les quals troben refugi i aliment.

La millora de la connectivitat és un dels objectius de la planificació hidrològica. L'ACA treballa en relació amb la millora de la connectivitat longitudinal, que es dóna des del naixement fins a la desembocadura, i amb la millora de la connectivitat transversal, que uneix els dos marges del riu a través de les comunitats de ribera, i que es pot veure afectada per la manca o la fragmentació del bosc de ribera, i també per la presència de barreres.

Les actuacions de millora de la connectivitat tradicionalment s’han associat a la construcció de passos de fauna. Però és més eficaç en termes de millora del medi l’eliminació parcial o total o parcial estructures transversals, que es pot aplicar a aquelles infraestructures hidràuliques que estiguin en desús.

L’Agència Catalana de l’Aigua realitza el requeriment de presentació de projectes de restitució del medi a titulars d’infraestructures situades al riu que suposen un obstacle a la connectivitat fluvial i que ja no s’utilitzen, en el moment en el que caduca la concessió. Per a les estructures sense titulars que passen a ser del domini públic hidràulic, l’ACA executa aquestes actuacions de manera subsidiària.

En el cas que una estructura estigui en ús, o que no sigui viable el seu enderrocament, es requereix a les persones titulars que construeixin un connector fluvial.

D’altra banda, en les estructures pròpies de l’ACA, com les estacions d’aforament, també es prenen mesures per a fer compatible el seu disseny amb el pas de la fauna piscícola.