• Imprimeix

Document IMPRESS

Document de pressions i impactes, i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua

La Directiva marc de l’aigua (DMA) estableix que cal realitzar estudis de caracterització de la demarcació hidrogràfica, d’anàlisi de l’estat del medi, de riscos d’incompliment dels objectius de la DMA i de l’anàlisi econòmica en termes de recuperació de costos per a cada un dels serveis de l’aigua, de cara a tenir informació acurada per a la redacció dels Plans de conca i les seves posteriors revisions.  Aquest document s’anomena document IMPRESS, i la DMA requereix que s’elabori al 2005, al 2013 i cada 6 anys, just abans del procés de revisió dels Plans de conca o Plans de gestió del Districte de conca fluvial (plans hidrològics).

L’IMPRESS integra la caracterització i la definició de les masses d’aigua  i el risc d’incompliment dels objectius de bon estat de les masses d’aigua (o bon potencial), i dóna resposta als articles 5, 6 i 7 de la Directiva marc de l’aigua.

 

 

El treball es va dur a terme a tot Catalunya en el primer IMPRESS (2005), tant a les conques internes (àmbit sobre el qual la Generalitat de Catalunya té plenes competències en la planificació hidrològica), com a la part catalana de les conques intercomunitàries de l’Ebre, la Garona i la Sénia (àmbit de planificació de les conques de l’Ebre i del Xúquer). Per al document IMPRESS de 2013 aquest es va concretar sobre l’àmbit del Districte de conca fluvial de Catalunya, ja que la part catalana de l’Ebre, del Xúquer i de la Garona ja estaven incorporades en l’estudi de caracterització de la demarcació de la conca de l’Ebre.

Sobre cadascuna de les masses d’aigua s’analitzen les pressions existents (que poden provocar impactes) i els impactes mesurats, i s’analitza el risc d’incompliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) a Catalunya. L’anàlisi del risc d’incompliment d’objectius permetrà articular el posterior Programa de mesures i elaborar el futur Pla de gestió de la demarcació hidrogràfica de les conques internes de Catalunya, el qual haurà d’integrar les mesures necessàries per a la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics, compatible amb el bon estat dels ecosistemes. Alhora, aportarà informació per als programes de mesures i els plans de gestió que hagin de realitzar les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries. El document IMPRESS, a més a més, consta d’una anàlisi econòmica, en la qual es valoren els costos actuals dels serveis relacionats amb l’aigua, en valora el grau de recuperació, i identifica els sectors imputats o sobre els quals repercuteixen. Aquesta anàlisi és transcendental per a la posterior viabilitat del Programa de mesures i per aconseguir el principi de màxima recuperació de costos (inclosos els costos ambientals de reposició del medi) en la gestió integrada i sostenible de l’aigua i el seu espai associat.

Les masses d’aigua dins d’una demarcació hidrogràfica es diferencien en categories (rius, llacs, zones humides, aigües costaneres, aigües de transició i aigües subterrànies), i dins de cada una es classifiquen diferents tipus en funció de diverses característiques (morfomètriques, ambientals, climàtiques, geogràfiques, etc.). Una vegada establerts els tipus dins de les categories, es defineixen les masses d’aigua amb criteris de gestió integrada i sota l’enfocament combinat. La delimitació de les masses permet concretar la gestió i el Programa de mesures per assolir els objectius marcats per la DMA, i ajustar el Programa de seguiment i control.

Mitjançant l’anàlisi IMPRESS es proposen també masses d’aigua fortament modificades, les quals no han d’assolir el bon estat ecològic del sistema, sinó el bon potencial ecològic (màxima qualitat possible). Les masses d’aigua es classifiquen com a fortament modificades sota criteris de forta pressió i impactes hidromorfològics, i són aquelles en les quals la recuperació i l’assoliment del bon estat ecològic és inviable des d’un punt de vista econòmic o social, o les repercussions de la seva recuperació produirien impactes ambientals pitjors.

Impress 2013 – 2on cicle de planificació